NB'Arc ubrahim - qui son els B.

una petita explicació sobre el poble Amazic, d'una llengua viu i morta pels enmics dels tots els Amazics
yan usfsr amezzan xf Imazighen, xf yan wawal iddern, tt-uyattu iy3dawn n maydak igan Amazigh

BANDERA

QUI SÓN ELS AMAZICS I LES AMAZIGUES?

• Significa home lliure (amazigh) o dona lliure (tamazight).
• Poble autòcton del Nord d'Àfrica. S'estén des d'Egipte fins a les Illes Canàries (O a E) i des de Tunísia fins Níger (N a S). A aquesta zona la denominen Tamazgha.
• És un dels pobles més antics de la Humanitat. Es remunta als 10.000 anys d'antiguitat.
• Població originàriament blanca. En l'actualitat és bastant heterogènia i presenta diferents tipologies físiques, tot i trobar sota una mateixa base cultural.

Llengua: Al llarg de varis mil lennis la llengua berber, Tamazight, parlada a l'ample de tan extensíssim territori ia través de tantes gents disperses s'ha anat difuminant en les avui gairebé una trentena de llengües i centenars de dialectes, sense comptar amb els dialectes o llengües que com el Guanche de les Illes Canàries ja fa temps que van desaparèixer.

Encara que el berber sigui una llengua essencialment de tradició oral, els Berbers posseeixen des de fa almenys 2.500 anys, el seu propi sistema d'escriptura anomenat "libico-bereber" (tifinagh en bereber). En l'actualitat aquest alfabet és utilitzat pels Tuaregs però és sobre l'alfabet llatí amb algunes modificacions o l'alfabet àrab el més utilitzat.

El berber ha estat en contacte amb nombroses llengües des de l'antiguitat: el púnic en un principi, amb Cartago (fundada al 814 aC) i altres llengües fenícies; amb el llatí durant els segles de dominació de l'imperi romà i el període cristià; l' àrab, des de la seva conquesta del nord d'Àfrica i la islamització dels Berbers (des de principis del s. XVIII) pels àrabs; l'espanyol o el francès durant la colonització per part d'aquests estats. Però és sens dubte l'àrab, després de 13 segles de relació, qui està més present en tots els dialectes, especialment en el lèxic.

Localització:

A Algèria: Els Tuat viuen al nord; els Shawiya en la Meseta de Aures de les Muntanyes de l'Atlas; els Shila a la regió del Atlas; els Zenata en els oasis de Gurara; altres grups en el Tadekelt, el Kerzaz, i el Tuat.
A Egipte: Repartits i barrejats amb la població àrab al llarg de tot el país.
A Líbia: Hi ha tres grups principals de Berbers: el Luata, el Nefusa, i el aDasse. Viuen a la part nord-oest de Líbia, al Mar Mediterrani. Ells es localitzen a l'oest de la ciutat de Trípoli, en una àrea coneguda com Jebal Nefusa; els Gadamer viuen prop de la frontera algerià-tunisiana; alguns viuen entre les altiplans i colinas del Jebel Nefusa, així com en el Oasis de Fezzan al sudoeste de Líbia.
Al Marroc: Els Draw Berbers habiten la regió de la vall del riu Dra; els Dades viuen al nord-est; els Mesgita, Seddrat, i Zeri al llarg dels afluents del nord-oest; els Ghomara viuen al Rif marroquí, a la regió nord-oriental del país, al nord de Fes; els Kabyle, que viuen als Montes al-Quabail; els Sousi a l'Alt Atlas occidental
En Tunísia: Els Jerba habiten l'illa de Jerba que es localitza en el Golf de Gabes al sud-oest de Tunísia. Els Jerba s'han mantingut a l'illa de Jerba durant milers d'anys.
Pobles veïns: àrab, beduí, Fulani, Hausa, Mossi, Tuareg

Història: El nom "Berber" ve del nom amb què eren designats pels romans, bàrbars. La història del poble berber a Àfrica Nord és extensa i diversa. Els seus avantpassats més antics es van establir a l'est d'Egipte. Són molts els testimonis de textos grecs, romans i fenicis que fan esment d'aquest antic poble. En realitat, Berber és un nom genèric donat a nombrosos grups ètnics heterogenis que comparteixen pràctiques culturals, polítiques i econòmiques similars.

La "arabització" del poble Berebers, va passar en tres fases. La primera fase era el contacte inicial amb els invasors àrabs en el setè segle. La segona fase va començar amb l'arribada dels Beduïns en l'onzè segle. La tercera fase de arabització que va tenir lloc entre els quinzè i decimoséptimos segles va ser accelerada per l'arribada de refugiats d'Andalusia.

Religió: Des de la seva conversió a l'Islam en el segle setè (anteriorment eren majoritàriament cristians) són fidels obserbantes d'aquesta religió., Excepte el dejuni del ramadà del que estan exempts els que viatgen. Com la majoria dels seguidors de Islam al nord d'Àfrica, molts Berbers creuen en la presència contínua de diversos esperits (djinns). L'endevinació és complerta a través dels mitjans de l'Alcorà. La majoria dels homes utilitzen amulets protectors que contenen versos de l'Alcorà.